Aquí revisareu les passes que seguireu durant el procés d'instal·lació.
Abans de començar, cal fer còpies de seguretat de cada fitxer que hi ha a l'ordinador. Si aquesta és la primera vegada que un sistema operatiu és instal·lat al vostre ordinador, es força probable que tingueu que reparticionar el vostre disc dur per a fer lloc per a Debian GNU/Linux. Cada vegada que particioneu el vostre disc, hauríeu de comptar amb la possible pèrdua de tot el contingut del mateix, no importa el programa que useu per a fer-ho. Els programes utilitzats en la instal·lació són força segurs i molts d'ells s'han utilitzat durant anys; tot i això, un moviment en fals pot costar molt car. Tot i haver fet còpies de seguretat cal anar en compte i pensar les respostes i accions que es duen a terme. Dos minuts pensant poden salvar d'hores de treball innecessari.
Si esteu creant un sistema multi-arrencada, cal estar segur de tindre a mà els mitjans de distribució de tots els altres sistemes operatius presents a la màquina. Especialment si es reparticiona el disc des d'on arrenca l'ordinador, llavors es possible que hagueu de reinstal·lar el carregador d'arrencada (boot loader) del sistema operatiu o en alguns casos el mateix sistema operatiu i tots els fitxers de les particions afectades.
install.ca.txtinstall.ca.htmlinstall.ca.pdfTutorial de dselectdselect. Aquest és un dels
paquets bàsics afegits al vostre sistema una vegada la instal·lació bàsica s'ha
completat.
Linux Hardware Compatibility HOWTOfdisk.txtcfdisk.txt.../current/md5sum.txtmd5sum, podreu assegurar-vos de que els fitxers no estan corruptes
executant md5sum -v -c md5sum.txt.
Es pot recollir informació del maquinari des de:
-Informació del maquinari necessaria per a instal·lar-
+-------------------------------------------------------------------+
|Maquinari| Informació que podríeu necessitar |
|----------+--------------------------------------------------------|
| | * Quants en teniu. |
| | * El seu ordre en el sistema. |
|Discs | * Si són IDE o scsi (en molts ordinadors són IDE). |
|durs | * Espai lliure disponible. |
| | * Particions. |
| | * Particions amb un altre sistema operatiu instal·lat.|
|----------+--------------------------------------------------------|
| | * Model i fabricant. |
| | * Resolucions suportades. |
|Monitor | * Tasa de refresc horitzontal. |
| | * Tasa de refresc vertical. |
| | * Profunditat del color suportada (número de colors). |
| | * Grandària de la pantalla. |
|----------+--------------------------------------------------------|
| | * Tipus: sèrie, PS o USB. |
|Ratolí | * Port. |
| | * Fabricant. |
| | * Número de botons. |
|----------+--------------------------------------------------------|
|Xarxa | * Model i fabricant. |
| | * Tipus d'adaptador. |
|----------+--------------------------------------------------------|
|Impressora| * Model i fabricant. |
| | * Resolucions d'impressió suportades. |
|----------+--------------------------------------------------------|
| | * Model and fabricant. |
|Targeta | * RAM de vídeo disponible. |
|gràfica | * Resolucions i profunditat del color suportada (això |
| | haurà de ser contrastat amb els valors del monitor).|
--------------------------------------------------------------------+
La majoria de productes de marca funcionen sense problema sota Linux. Encara més, el maquinari per a Linux és millorat dia a dia. Tot i que Linux encara no suporta tants tipus diferents de maquinari com alguns altres sistemes operatius.
En particular, Linux, sovint no pot gestionar el maquinari que requereix d'una versió del Windows per a funcionar.
Encara que algun del maquinari específic del Windows es pot fer funcionar sota Linux, tot i que el fer-ho requereix d'un esforç extra. A més, els controladors de Linux específics per al maquinari Windows normalment són específics per a un nucli Linux. Pel que poden tornar-se ràpidament obsolets.
Els anomenats win-modems són un tipus d'aquest maquinari molt comú. Tot i que les impressores i d'altre equipament també pot ser específic del Windows.
Podreu comprovar la compatibilitat del maquinari en:
Si el vostre ordinador està connectat a una xarxa durant les 24 hores del dia (p.e. una connexió per Ethernet o equivalent - no una connexió per PPP), hauríeu de demanar a l'administrador de la vostra xarxa la següent informació. Encara que, si el vostre administrador diu que hi ha disponible un servidor DHCP i que és el procediment recomanat, llabors no necessitareu aquesta informació donat que el servidor DHCP us la proveirà directament cap al vostre ordinador durant el procés de la instal·lació.
Si la única connexió del vostre ordinador a una xarxa és a través d'una línia en sèrie, utilitzant PPP o una connexió de marcatge directe (dialup connection) o equivalent no podreu habilitar la instal·lació del sistema base a través de la xarxa. Per a instal·lar el sistema en aquests casos podreu usar un CD, precarregar els paquets base en una partició de disc dur existent o preparar uns disquets que continguin el sistema base. Mireu més avall en Configuració d'una connexió PPP, Secció 8.9 per a informació de la configuració PPP sota Debian una vegada el sistema hagi estat instal·lat.
És molt important que decidiu el tipus de màquina que creareu. Això determinarà els requeriments d'espai en disc del vostre sistema Debian.
Una vegada hagueu aconseguit la informació sobre el vostre maquinari, comproveu que aquest us permetrà fer el tipus d'instal·lació que desitgeu.
Depenent de les vostres necessitats, podríeu probar amb menys maquinari del que és recomenat en el llistat de la següent taula. Però la majoria dels usuaris veuen frustrats els seus intents si ignoren aquests suggeriments. Per a sistemes d'escriptori el mínim recomenat serà un Pentium i un Pentium II-300 per a un de servidor.
Requeriments mínims de maquinari en el sistema
+--------------------------------------------------+
|Tipus d'instal·lació| RAM | Disc dur |
|--------------------+--------------+--------------|
|Sense escriptori | 16 megabytes| 450 megabytes|
|--------------------+--------------+--------------|
|Amb escriptori | 64 megabytes| 1 gigabyte |
|--------------------+--------------+--------------|
|Servidor | 128 megabytes| 4 gigabytes|
+--------------------------------------------------+
Aquestes són unes quantes de les configuracions comuns en sistemes Debian. També podreu fer-vos amb una idea de l'espai al disc que usareu per als diferents conjunts de programes referint-vos a Espai en disc necessari segons les tasques, Secció 11.4.
Recordeu que aquestes mides no inclouen els altres materials que s'hi poden
trobar habitualment, com són els fitxers d'usuari, correu i dades. És millor
ser generós quan és considera l'espai per als vostres fitxers i dades. El més
notable seria la partició /var que conté una part de la informació
d'estat. Els fitxers dpkg (amb la informació dels paquets
instal·lats) poden consumir fàcilment uns 20MB; amb una bitàcola i la resta,
hauríeu d'assignar a /var un espai de com a mínim 50MB.
El particionament del vostre disc dur simplement és refereix a l'acte de dividir el vostre disc en seccions. Cada secció és independent de les altres. Això és l'equivalent a col·locar parets en una casa; de manera que si afegiu el mobiliari a una habitació aquest no afectarà a una altra habitació.
Si ja teniu un sistema operatiu en el vostre sistema (Windows95, Windows NT, OS/2, MacOS, Solaris, FreeBSD, …) i voleu posicionar Linux al mateix disc, necessitareu particionar el disc. Debian requereix que aquestes particions de disc siguin pròpies. No podeu instalar-lo en unes particions Windows o MacOS. Es poden compartir particions amb d'altres sistemes Linux, però això no es tractarà aquí. Com a mínim necessitareu una partició dedicada exclusivament a la partició arrel de Debian.
Sinó podeu trobar informació a sobre de la vostra partició actual usant una utilitat de particionament per al vostre sistema operatiu actual , com ara fdisk o PartitionMagic . Les utilitats de particionament sempre us mostraran un mode per a visualtzar-la sense haber de fer canvis en les particions.
En general, canviar una partició amb un sistema de fitxers destruira totes les dades d'aquesta. De manera que sempre haureu de fer còpies de seguretat abans d'executar qualsevol reparticionament. Usant l'analogia de la casa, probablement desitgeu moure tot el mobiliari abans de moure una paret donat que correreu el risc de destruir-la. Per sort, aquesta és una alternativa per a molts usuaris; mireu Reparticionar sense perdre dades des de DOS, Win-32 o OS/2, Secció 3.6.1.1.
Si el vostre ordinador té més d'un disc dur, podria ser que volguéssiu dedicar un d'aquests discs completament a Debian. Si fos aquest el cas no necessitaríeu particionar-lo abans d'arrencar el sistema d'instal·lació; l'instal·lador inclou un programa de particionament que pot realitzar perfectament aquesta feina.
Si la vostra màquina sols té un disc dur i voleu reemplazar completament l'actual sistema operatiu amb Debian GNU/Linux, també us podeu esperar a particionar com a part del procés de la instal·lació (Particions en Debian, Capítol 6), després que hagueu arrencat el sistema d'instal·lació. Tant mateix, això sols funcionarà si planejeu arrencar l'instal·lador del sistema des de floppies, CD-ROM o fitxers en una màquina connectada. Tindre en compte: si arrenqueu amb fitxers des d'un disc dur i en acabat particioneu aquest mateix disc des del sistema d'instal·lació, esborrant els fitxers d'instal·lació, sempre fora millor que us esperessiu a tindre una instal·lació exitosa abans d'esborrar-los. Tot i que si fos aquest el cas, sempre fora millor tindre un medi alternatiu per a reanimar la vostra màquina com ara un sistema d'instal·lació original com floppies o CD.
Si la vostra màquina ja té múltiples particions i amb suficient espai esborrant i reemplaçant alguna d'aquestes particions, llavors també podeu esperar-vos i usar el programa de particionament de l'instal·lador de Debian. Encara us hauríeu de llegir el material a continuació, donat a que poden haber-hi circumstàncies especials com l'ordre de les particions existents a dins del mapa de particions, el que podria fer que tinguessiu que particionar igualment abans d'instal·lar.
En tots els altres casos necessitareu particionar el vostre disc dur per a començar la instal·lació creant espai per a Debian. Si alguna de les particions estan ocupades per d'altres sistemes operatius, hauríeu de crear aquelles particions amb algun programa de particionament proveït pel sistema operatiu natiu. Us recomanem que no probeu a crear les particions Linux de Debian usant les utilitats d'un altre sistema operatiu. En canvi, hauríeu de crear les particions amb el sitema operatiu natiu que desitgeu conservar.
Si us esteu preparant per a instal·lar més d'un sistema operatiu en la mateixa màquina, primer haureu d'instal·lar qualsevol altre sistema(es) avans de procedir amb la instal·lació de Linux. Les instal·lacions del Windows o qualsevol altre SO poden destruir la vostra habilitat per a arrencar Linux o persuadir-vos per a que reformategeu les particions no natives.
També podeu prevenir-vos d'aquestes accions o evitar-les, però instal·lar primer el sistema natiu pot estalviar-vos maldecaps.
Si actualment teniu un disc dur amb una única partició (una configuració molt comú en ordinadors d'escriptori) i voleu poder arrencar indiferentment (multi-arrencada) el sistema operatiu natiu i Debian, necessitareu:
Si esteu particionant des de particions ja existents FAT o NTFS, us recomanem que useu l'esquema d'escrit més avall o les utilitats natives del Windows o DOS. D'altra manera no serà relament necessari particionar des de DOS o Windows; les utilitats de particionament de Linux generalment faran una bona feina.
Però si teniu un disc IDE gran i no useu mapegat LBA, un controlador solapat (de vegades proveïts pels fabricants de discs durs), ni tampoc un BIOS modern (posterior a 1999) amb el suport per a accedir a les extensions dels discs grans. En aquest cas tindreu que posar la partició d'arrencada entre els primers 1024 cilindres del vostre disc dur (normalment uns 524 megabytes, sense traducció del BIOS). Això pot ser requerit per a moure una partició existent FAT o NTFS.
Una de les instal·lacions més comuns des d'un sistema que ja tingui DOS (Windows 3.1 inclos), Win32 (com també Windows 95, 98, NT), o OS/2 i es posant a Debian en el mateix disc sense destruir les dades d'aquests sistemes. Tal i com s'explica en Com decidir quines particions fer per a Debian i llurs mides., Secció 6.1, redimensionar l'epai d'una partició ja existent comporta el perill de que és destrueixin les dades d'aquestes particions a menys de que es prenguin certes precaucions. El mètode descrit aquí, no garanteix la protecció de les seves dades, en el fons funciona extremadament bé. Com a precaució, tindrieu que fer una còpia de seguretat.
Abans de fer res tindríeu que haber decidit com dividireu el disc. El mètode d'aquesta secció sols dividirà la partició en dos parts. Una contindrà el SO original i l'altra serà usada per Debian. Durant la instal·lació de Debian, tindreu l'oportunitat d'usar aquesta porció per a Debian, ja sigui com a intercanvi o sistema de fitxers.
La idea és moure totes les dades al principi de la partició, abans de canviar la informació de la partició, de manera que no es perdi res. Es important que feu el mínimim possible entre el moviment de les dades i el particionament per a reduir la possibilitat de que un fitxer sigui escrit al final de la partició, el que faria mimbar la quantitat d'espai que podreu pendre a la partició.
El primer que necessiteu és una còpia de fips que està disponible
en el directori tools/ de la vostra rèplica de Debian més propera.
Descomprimiu el fitxer i copieu els fitxers RESTORRB.EXE,
FIPS.EXE i ERRORS.TXT en un disquet d'arrencada. Un
disquet d'arrencada pot crear-se usant el comandament sys a: des
de DOS. fips ve amb una documentació molt bona que tindreu que
llegir-vos. Definitivament haureu de llegir-vos aquesta documentació si useu
algun compresor de disc o gestor de disc. Creeu el disc i llegiu-vos la
documentació abans de que defragmenteu el disc.
Seguidament necessitareu moure totes les dades al principi de la partició.
defrag, que ve de sèrie amb el DOS 6.0 i posteriors pot fer
fàcilment aquesta feina. Mireu la documentació de fips per a una
llista del programari opcional per a fer aquesta feina. Noteu que si teniu
Windows 95, haureu d'executar defrag des de aquest, donat que DOS
no pot entendre particions VFAT, el qual usa el suport per a noms de fitxer
llargs, usat en Windows 95 i posteriors.
Després d'executar el defragmentador (el qual pot pendres el seu temps amb un
disc), reinicieu amb el disquet de fips que heu creat en la
disquetera. Simplement escriviu a:\fips i seguiu les
instruccions.
Noteu que hi han molts altres gestors de partició, en el cas de que
fips no faci el que necessiteu.
Si esteu particionant unitats DOS o canviant la mida de les particions, usant
les utilitats de Linux, molta gent experimenta problemes treballant amb les
particions FAT resultants. Per exemple, alguns han reportat baix rendiment,
problemes amb l'scandisk o d'altres en DOS o Windows.
Aparentment, quan es crea o redimensiona una partició per a usar-la des de DOS
és una bona idea omplir amb ceros els sectors inicials. Abans d'executar des
de DOS el comandament format, en aquest cas feu des de Linux:
dd if=/dev/zero of=/dev/hdXX bs=512 count=4
Aquesta secció us portarà a través de la fase de configuració del maquinari que haureu de dur a terme, en cas de ser necessari, abans d'arrencar la instal·lació de Debian. Generalment, això implica comprovar i possiblement canviar opcions del "microprogramari" (firmware) del vostre sistema. El "microprogramari" és el programari propietari inclòs a l'interior del maquinari pel funcionament del mateix; el moment més crític en el que s'utilitza és durant el procés d'arrencada (després d'encendre l'ordinador). Se sap que el maquinari també afecta a la fiabilitat de Debian GNU/Linux en el vostre sistema pel que aquest també és important.
El BIOS proveeix les funcions bàsiques necessàries per arrencar la vostra màquina, per permetre al sistema operatiu accedir al maquinari. Probablement, el vostre sistema tingui un menú de configuració del BIOS, el qual s'utilitza per a configurar aquesta. Abans d'instal·lar haureu d'assegurar-vos de que el BIOS està correctament configurat; no fer-ho pot dur a caigudes intermitents del sistema o a la impossibilitat d'instal·lar Debian.
La resta d'aquesta secció ha estat extreta de la PC Hardware
FAQ, contestant a la pregunta, "Com entro al menú de
configuració del CMOS?". Com accedir al menú de configuració del BIOS (o
"CMOS") depen de qui ha escrit el programari del vostre BIOS:
[Per en: burnesa@cat.com (Shaun Burnet)]
La informació d'invocar d'altres rutines del BIOS pot trobar-se en http://www.tldp.org/HOWTO/mini/Hard-Disk-Upgrade/install.html.
Algunes màquines Intel x86 no tenen un menú de configuració CMOS en el BIOS.
Aquestes requereixen d'un programa de configuració CMOS. Sinó teniu els
disquets d'instal·lació i/o diagnosi per a la vostra màquina, podreu escollir
l'usar un programa lliure o de pagament. Escolliu-lo mirant en ftp://ftp.simtel.net/pub/simtelnet/msdos/.
Molts del menús dels BIOS us deixen seleccionar els dispositius que seran
utilitzats per arrencar el sistema. Establiu-lo de forma que cerqui un sistema
operatiu en A: (la primera disquetera), després opcionalment el
primer dispositiu de CD-ROM (possiblement apareixerà com D: o
E:) i després des de C: (el primer disc dur). Això
us permetrà arrencar des d'un disquet o des del CD-ROM, que són els dos
dispositius més freqüentment utilitzats per a instal·lar Debian.
Si teniu una controladora SCSI nova i un CD-ROM connectat a aquesta, normalment podreu arrencar des del CD-ROM. Tot el que haureu de fer és habilitar l'arrencada des del CD-ROM en el BIOS de la controladora SCSI.
Aquests són alguns dels detalls a sobre de com establir l'ordre d'arrencada. Recordeu retornar l'ordre d'arrencada després d'haber instal·lat Linux, per a així poder arrencar la vostra màquina des del disc dur.
Les entrades comuns en màquines IDE són C, A, cdrom o A, C, cdrom .
C és el disc dur i A la disquetera.
Podreu executar la utilitat de configuració SCSI després de la comprobació de la memòria i el missatge sobre com mostrar la utilitat del BIOS quan el vostre ordinador comenci.
El joc de tecles que necessitareu dependrà de la utilitat. Sovint són Ctrl-F2. Tot i que, sovint és la tecla "Esc", consulteu la documentació del maquinari per al joc de tecles exacte.
Alguns sistemes de BIOS (com els BIOS de Award) permeten definir automàticament la velocitat del CD. Hauríeu d'evitar això i, en canvi, configurar-lo per a utilitzar la velocitat més baixa. Si obteniu missatges d'error seek failed, aquest podria ser el vostre problema.
Si el vostre sistema proveeix ambdues, tant memòria estesa com expandida,establiu-ho de manera que hi hagi tanta memòria estesa com sigui possible i tant poca d'expandida com es pugui. Linux requereix memòria extesa i no pot utilitzar memòria expandida.
Desactiveu tota opció sobre avís de virus que pugui oferir el BIOS. Si teniu una targeta de protecció contra virus o qualsevol altre maquinari especial, assegureu-vos que està desactivada o treieu-la físicament mentre executeu GNU/Linux. No són compatibles amb GNU/Linux; a més a més, degut als permisos del sistema de fitxers i a la memòria protegida del nucli Linux, quasi no se sent a parlar de virus.[3]
La vostra placa pot ser que proveeixi "shadow RAM" o memòria cau per al BIOS. Pot ser que vegeu els paràmetres per a "Video BIOS Shadow", "C800-CBFF Shadow", etc. Desactiveu tota la "shadow RAM". La "shadow RAM" s'utilitza per accelerar l'accés a les ROM de la placa base i en algunes de les plaques controladores. Linux no utilitza aquestes ROM un cop arrencat, doncs té el seu propi programari de 32 bits que és encara més ràpid que els programes de 16 bits de les ROM. Desactivant la "shadow RAM" podreu fer que part d'aquesta estigui disponible per d'altres programes i que sigui usada com a memòria normal. Deixar la "shadow RAM" activada pot interferir en l'accés a dispositius de maquinari amb Linux.
Si el vostre BIOS ofereix quelcom a "15-16 MB Memory Hole", si us plau deshabiliteu-ho. Linux espera trobar-hi memòria si teniu molta RAM.
Tenim un report d'una placa base Intel Endeavor en la que hi ha una opció anomenada "LFB" o "Linear Frame Buffer". Això té dues configuracions: "Disabled" i "1 Megabyte". Deixeu-ho en "1 Megabyte". Desactivant-lo quan el disquet no sigui llegit correctament i el sistema quedi eventualment trencat. Quan escrivint això, no entenem que és el que passa amb aquest dispositiu en particular — ja que sols funciona amb aquesta configuració i no sense ella.
Si la vostra placa base proveeix gestió avançada d'energia (Advanced Power Management - APM), configureu-la de forma que la gestió de l'energia sigui controlada per APM. Desactiveu els modes de "doze", "standby", "suspend", "nap" i "sleep", i desactiveu el comptador de desactivació del disc dur. Linux pot prendre el control de tots aquests modes i fer una feina de gestió de l'energia millor que la del BIOS. La versió del nucli del sistema operatiu dels disquets d'instal·lació, però, no utilitza APM, doncs hem rebut informes d'un portàtil penjant-se quan el control·lador de APM de Linux està configurat. Un cop instal·lat Linux, podeu crear la vostra pròpia versió del nucli de Linux; mireu en Compilació d'un nou nucli, Secció 9.6 per a més informació.
Molta gent ha provat de fer funcionar la seva CPU de 90 MHz a 100 MHz, etc. De
vegades funciona, però és molt sensible a la temperatura i a d'altres factors i
pot malmetre el vostre sistema. Un dels autors d'aquest document va forçar
(overclock) el seu sistema durant un any i aleshores aquest va començar a
abortar el programa gcc amb un senyal inesperat mentre estava
compilant el nucli del sistema. Tornant a posar la velocitat de la CPU al seu
valor original va solucionar el problema.
El compilador gcc és sovint el primer en morir a causa de mòduls
de memòria en mal estat (o d'altres problemes de maquinari que canvíen les
dades de forma impredictible) donat que es creen estructures de dades enormes
per les que aquest ha de travessar repetidament. Un error en aquestes
estructures de dades probocarà que s'executi una instrucció ilegal o que
s'accedeixi a una adreça inexistent. El simptoma d'això serà que el
gcc morirà després d'una senyal d'error inesperada.
Les millors plaques base suporten RAM de paritat i actualment us diran si el vostre sistema té un sol bit d'error en la RAM. Desafortunadament, no tenen un mode per a fixar l'error, així que normalment queden fora de joc inmediatament després d'haber-vos avisat a sobre de la RAM dolenta. De totes maneres és millor que ho digui, que no pas que insereixi errades silenciosament en les vostres dades. Així que pels sistemes amb plaques base que tinguin mòduls de memòria amb paritat o paritat real; mireu en RAM amb paritat falsa o "virtual", Secció 2.6.3.
Si teniu RAM de paritat real i la vostra placa base pot usar-la, podreu habilitar qualsevol configuració en el BIOS que faci que la placa base interrumpeixi amb errors de paritat en la memòria
Diversos sistemes tenen un interruptor de turbo que controla la velocitat de la CPU. Sel·leccioneu l'opció d'alta velocitat. Si el BIOS us permet desactivar el control a través de programes de l'interruptor del turbo (o de la velocitat de la CPU), feu-ho i deixeu el sistema en el mode d'alta velocitat. Tenim un informe de què en un sistema en particular, mentre Linux està fent la detecció automàtica dels dispositius del maquinari (auto-probing) pot accidentalment tocar el programari de control de l'interruptor de turbo.
Molts dels usuaris de les CPU Cyrix han hagut de desactivar la memòria cau (cache) en els seus sistemes durant la instal·lació, doncs la disquetera té errors sinó la desactiven. Si heu de fer això, assegureu-vos de reactivar la memòria cau quan hagueu enllestit la instal·lació, doncs el sistema va molt més lent amb la memòria cau desactivada.
No pensem que això sigui necessàriament error de la CPU de Cyrix. Pot ser quelcom que Linux pot esquivar. Continuarem investigant el problema. Pels que tinguin curiositats tècniques, sospitem que la memòria cau deixa de ser vàlida després de passar el codi de 16 bits a 32.
Potser tindreu que canviar alguna configuració o jumper en les targetes perifèriques del vostre ordinador. Algunes targetes tenen menús de configuració, mentre que d'altres confien en els jumpers. Aquest document no pot esperar proveir informació completa per a cada dispositiu del maquinari; més aviat el que pretén és donar consells útils.
Si qualsevol targeta proporciona "memòria mapejada" (mapped memory), la memòria hauria de ser mapejada en algun lloc entre 0xA0000 i 0xFFFFF (des dels 640K fins a just a sota de 1 megabyte) o en una adreça que superi com a mínim en 1 megabyte el total de memòria RAM en el sistema.
Si sols teniu un teclat model USB i no teniu un de l'estil AT, necessitareu habilitar l'emulació de teclat AT en la configuració del vostre BIOS. Consulteu el manual de la vostra placa base i mireu en les opcions "Legacy keyboard emulation" o "USB keyboard support". Ho haureu de tindre habilitat per a l'arrencada del sistema d'instal·lació. Si habiliteu aquesta opció i us funciona correctament podeu seguir endavant.
Sinó trobèssiu aquesta opció, podria ser que ja estigui habilitat pel que podreu continuar. Així com també podria significar que el BIOS no us probeeix de cap suport per a l'emulació (llavors, mala sort).
Si trobeu l'opció i l'habiliteu, però l'emulació deixa de funcionar tant habiat com el nucli es executat, labors també estareu de mala sort. Podríeu probar el sabor "bf2.4", amb el qual el disquet "root" te mòduls d'USB. Si esteu instal·lant des de disquets, necessitareu el teclat abans de que els mòduls USB puguen ser carregats. Potser especificar l'opció "keytimer" en l'indicador d'arrencada vos ajudarà en aquest cas.
De vegades, falla l'emulació però torna a despertar després d'uns minuts, degut a això fora recomenable l'esperar algun temps abans de seguir. Per a fixar aquest comportament podríeu carregar els controladors que Linux té pels teclats USB. Per a fero, useu "modconf" (en la passa "Configurar els mòduls dels controladors dels dispositius") i carregar el mòduls usb-uhci o usb-ohci.
El nucli de Linux no pot detectar sempre la quantitat de RAM que teniu. Si fos aquest el cas, mireu en Arguments dels paràmetres d'arrencada, Secció 5.1.
Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a Intel x86
versió 3.0.23, 15 May, 2002