Si sou nous en Unix, probablement hauríeu de sortir i comprar alguns llibres
per llegir-los. Les Unix
FAQ contenen algunes referències sobre llibres i grups de notícies
Usenet que us poden ajudar. També podeu fer una ullada a les User-Friendly Unix
FAQ.
Linux és una implementació d'Unix. La documentació del projecte Linux(LDP)
recull alguns COM ES FA (HOW TO) i llibres en línia relacionats amb Linux. La
major part d'aquests documents es poden instal·lar localment; tot instal·lant
el paquet doc-linux-html (versions HTML) o el paquet
doc-linux-text (versions ASCII), aleshores mireu a
/usr/share/doc/HOWTO. Les versions internacionals dels COM ES FA
de (LPD) també es troben disponibles com a paquets de Debian.
La informació específica sobre Debian la podeu trobar a sota.
Per a sortir d'un sistema Linux no haureu de reiniciar amb l'interruptor del reset (el qual estarà situat en la part frontal o posterior del vostre ordinador) o apagar l'ordinador. Es pot sortir de Linux d'una manera controlada, d'altra manera es poden perdre els fitxers i malmetre els discs. Podeu premer la combinació de tecles Ctrl-Alt-Del . Si cap de les dues combinacions de tecles no us funciona també podeu entrar com a root i escriure shutdown -h now, reboot o halt si es que preferiu escriure els comandaments.
Debian és una mica diferent d'altres distribucions. Inclús si esteu familiaritzats amb d'altres distribucions Linux, hi ha coses que hauríeu de saber sobre Debian per tal d'ajudar-vos a mantenir el vostre sistema en bon estat i net. Aquest capítol conté material per tal d'ajudar-vos amb l'orientació; no intenta ser un manual sobre com utilitzar Debian, sinó una breu ullada a allò més utilitzat del sistema.
El concepte més important que heu de compendre és el sistema d'empaquetament de Debian. Essencialment, la major part del vostre sistema s'ha de considerar sota el control del sistema de paquets. Aquest inclou:
/usr (excloënt /usr/local)
/var (Podeu fer /var/local per estar més segurs)
/bin
/sbin
/lib
Per exemple, si reemplaceu /usr/bin/perl, aquest funcionarà, però
si després actualitzeu el vostre paquet perl, l'arxiu que hi poseu
serà reemplaçat. Els experts ho poden evitar posant els paquets en
"hold"(mantenir) a dselect.
Un dels millors mètodes d'instal·lació és apt. Podeu usar-lo des de dselect o usar la versió de la línia de comandaments (info apt-get). Noteu que apt també us deixarà combinar entre main, contrib i non-free per a que podeu esportar paquets restringits així com versions estàndards.
Les versions alternatives de les aplicacions són gestionades per alternatives d'actualització. Si manteniu les versions de múltiples de les vostres aplicacions, llegiu-vos la pàgina del manual update-alternatives.
Qualsevol quina siga la tasca que pertoqui al sistema d'administració haurà
d'estar en /etc, donat que són fitxers de configuració. Si teniu
una tasca cron com a root diària, setmanal o nocturna podeu posar-la en
/etc/cron.{daily,weekly,monthly}. Aquestes seran inbocades des
del /etc/crontab i executades per ordre alfabètic, de manera
serial.
D'altra banda, si teniu una tasca cron (a) que necessita executar-se com a un
usuari en especial o (b) que necessita executar-se una hora en especial o
freqüència establerta, podeu usar el /etc/crontab, o, encara
millor, el /etc/cron.d/whatever. Aquests fitxers en particular
també tenen un camp extra que us permetrà especificar l'usuari sota el que la
tasca cron serà executada.
En qualsevol cas, editeu els fitxers i cron se n'adonarà automàticament. No
tindreu cap necessitat d'executar cap comandament especial. Per a més
informació mireu cron(8), crontab(5) i
/usr/share/doc/cron/README.Debian.
Quan hagueu instal·lat el sistema base i escrit el registre mestre d'arrencada (MBR), podreu arrencar Linux, però segurament res més. Això dependrà del què hagueu escollit durant la instal·lació. Aquest capítol descriurà com podeu reactivar el vostre àntic sistema per a que pogueu arrencar amb el vostre DOS o Windows un altre cop.
El LILO és un gestor d'arrencada amb el que també podeu arrencar
d'altres sistemes operatius a més del Linux, per a obeir a d'altres convencions
del PC. El gestor d'arrencada es configura amb el fitxer
/etc/lilo.conf. On se vulga que editeu aquest fitxer després
haureu d'executar lilo. La raó és que els canvis només es
produiran quan vosaltres crideu al programa.
Les parts importants del fitxer lilo.conf són les línies que
contenen les paraules clau image i other, així com
les línies posteriors. Aquestes es poden utilitzar per descriure un sistema
que es pugui arrencar des del LILO. Podent ser un sistema que pot
incloure un nucli (image), una partició arrel, uns paràmetres
addicionals del nucli, etc. així com la configuració per a poder arrencar un
altre sistema operatiu no Linux (other). Aquestes paraules clau
es poden utilitzar més d'una vegada. L'ordre d'aquests sistemes en el fitxer
de configuració és important perquè aquest determinarà amb quin sistema
s'arrecarà automàticament després, per exemple, un temps d'espera
(timeout) suposant que el LILO no s'aturi prement la
"tecla de majúscules".
Després de la recent instal·lació de Debian, el sistema actual estarà
configurat per a ser arrencat amb el LILO. Si voleu arrencar amb
un altre nucli de Linux, haureu d'editar el fitxer de configuració
/etc/lilo.conf per a afegir les següents línies:
image=/boot/vmlinuz.new
label=new
append="mcd=0x320,11"
read-only
Per a fer una configuració bàsica són necessàries les dues primeres línies. Si
voleu saber més sobre d'altres opcions, si us plau mireu la documentació del
LILO. La podreu trobar a /usr/share/doc/lilo/. El
fitxer que hauríeu de llegir és el Manual.txt. Per a començar
ràpidament a introduir-vos dins del món d'arrencar un sistema, podeu mirar les
pàgines man del LILO lilo.conf(5) per a obtenir una
visió general de les paraules clau de la configuració i lilo(8)
per a una descripció de la instal·lació de noves configuracions a dins el
sector d'arrencada.
També hi ha d'altres carregadors d'arrencada disponibles en Debian GNU/Linux,
com ara GRUB (al paquet grub), CHOS (al paquet chos
), Extended-IPL (al paquet extipl), loadlin (al paquet
loadlin) etc.
Si necessiteu informació sobre un programa en especial, primer heu de probar amb man programa o amb info programa.
També hi ha molta documentació útil a /usr/share/doc. En concret,
a /usr/share/doc/HOWTO i a /usr/share/doc/FAQ que
contenen molta informació interessant. Per a reportar informes d'errors, mireu
/usr/share/doc/debian/bug*. Per a llegir a sobre de les
característiques especials dels programes de Debian, mireu en
/usr/share/doc/(package name)/README.Debian.
El lloc web de Debian conté
una quantitat enorme de documentació sobre Debian. En particular, mireu les
Debian FAQ i els
arxius de les llistes de correu
Debian. La comunitat Debian està autosuportada; per subscriure-us a
una o més llistes de correu Debian, mireu la pàgina de subscripció a les llistes
de correu.
Perquè algú voldria compilar un nou nucli? Sovint no és necessari si el nucli amb el què fem servir Debian funciona amb la majoria de les configuracions. Tanmateix, podria ser útil compilar-lo per les següents raons:
No heu de tenir por de compilar el nucli. És divertit i ben profitós.
Per a compilar un nucli a l'estil Debian, necessitareu alguns paquets:
kernel-package, kernel-source -2.2.20 (la versió més
recent del moment d'escriptura d'aquest document), fakeroot i
alguns d'altres que segurament ja deuen d'estar instal·lats (mireu a
/usr/share/doc/kernel-package/README.gz per tal de completar la
llista).
Aquest mètode us crearà un .deb des de les vostres fonts del nucli, i, si teniu
mòduls no estàndards feu-ne un .deb sincronitzat depenent d'ells. Aquest és el
millor mètode per a gestionar imatges del nucli; /boot contindrà
el nucli antic, el System.map i la bitàcola "config" de la
configuració activa de la compilació.
No heu de compilar el vostre nucli necessàriament a "l'estil
Debian"; però creiem que utilitzar el sistema d'empaquetament per
utilitzar el vostre nucli és en realitat segur i fàcil. De fet, podeu obtenir
les fonts apropiades pel vostre nucli des de Linux en comptes de les
fonts del nucli(kernel-source) -2.2.20, i igualment emprar el mètode de
compilació del kernel-package. Encara que s'usa el nucli 2.2.20
per a instal·lar Woody, hi han nuclis 2.4 més recents com a imatges del nucli
(kernel-images).
Trobareu la documentació completa per utilitzar el kernel-source a
/usr/share/doc/kernel-package. Aquesta secció conté un breu
manual.
D'ara a endavant, assumirem que les fonts del vostre nucli es troben a
/usr/local/src i que la vostra versió del nucli és 2.2.20. Com a
root, haureu de crear un directori sota /usr/local/src i canviar
el propietari del directori pel vostre compte d'usuaris normal, no root. Amb
el vostre compte normal no root, canvieu al directori a on volgueu
desempaquetar les fonts del nucli (cd /usr/local/src), extreieu
les fonts del nucli (tar xIf
/usr/src/kernel-source-2.2.20.tar.bz2), canvieu-vos al directori
(cd kernel-source-2.2.20/). Ara ja podeu configurar el vostre
nucli. Executeu make xconfig si teniu instal·lat el X11,
configurat i funcionant, sinó feu make menuconfig (necessitareu
tindre instal·lat ncurses-dev). Preneu-vos una estona per llegir
l'ajuda en línia i per escollir amb cura. Quan dubteu, sempre és millor
incloure el dispositiu controlador (el programari que gestiona els perifèrics,
com ara les targetes Ethernet, les controladores SCSI, ... etc) encara que no
n'esteu segur de quin és. Tingueu cura: d'altres opcions, no relacionades amb
un maquinari específic, podrien quedar com a valors predeterminats sinó les
enteneu. No us oblideu de seleccionar "Kernel module loader (Suport
carregador de mòduls del nucli)" a "Enable Loadable module support
(Habilitar suport per a móduls carregables)" ( per defecte). Sinó està
inclos, la vostra instal·lació Debian podria experimentar problemes.
Netegeu l'arbre font i reinicieu els paràmetres del paquet
kernel-package. Per a fer-ho, feu make-kpkg clean.
Ara, compileu el nucli: fakeroot make-kpkg --revision=custom.1.0 kernel_image. El nombre de la versió "1.0" es podrà canviar després; aquest és sols un nombre de versió que us guiarà per a construir el vostre nucli. Tanmateix, podreu posar una altra paraula al lloc de "custom" (p.e., el nom de l'ordinador central "host name"). La compilació del nucli pot trigar una estona, depenent de la potència de la vostra màquina.
Si precisseu de suport PCMCIA, necessitareu instal·lar el paquet
pcmcia-source. Desempaqueteu l'arxiu tar comprimit amb gzip com a
root al directori /usr/src (és important que els mòduls es trobin
on s'espera que es trobaran, és a dir, a /usr/src/modules).
Aleshores, com a root, feu make-kpkg modules_image.
Un cop s'ha completat la compilació, podeu instal·lar tant el vostre nucli
personalitzat com algun paquet. Com a root, feu dpkg -i ../kernel-image
-2.2.20-subarquitectura_custom.1.0_i386.deb. La part
subarquitectura és una subarquitectura opcional, com ara
"i586", que depén de les opcions del nucli que hagueu definit.
dpkg -i kernel-image... instal·larà el nucli, a més d'altres
atractius fitxers de suport. Per exemple, el s'instal·laran correctament el
System.map (útil per a depurar els problemes del nucli) i el
/boot/config-2.2.20, contenint les vostres opcions de configuració
actuals. El vostre nou paquet kernel-image -2.2.20 també serà
bastant útil per a utilitzar automàticament la vostra plataforma d'arrencada
per executar l'actualització durant l'arrencada, permetent-vos arrencar sense
tornar a executar el gestor d'arrencada. Si heu creat un paquet de mòduls,
p.e. si teniu PCMCIA també necessitareu tindre instal·lat aquest paquet.
És hora de reiniciar el sistema: llegiu atentament cada advertència que aparegui després que el pas anterior s'hagi produït, aleshores feu shutdown -r now.
Per a més informació del kernel-package, llegiu-vos atentament la
documentació en /usr/share/doc/kernel-package.
Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a Intel x86
versió 3.0.23, 15 May, 2002